El dia 21 d’octubre les estudiants amb la comunitat universitària vam anar a la vaga.

Vam anar a la vaga per fer front a una crisi educativa que ve de lluny. Durant les últimes dècades les polítiques educatives han elitizat la universitat. La universitat la volen per als rics. 

Mitjançant aquestes polítiques que han fet el joc als rics, ens trobem davant una universitat pública debilitada. Infrafinançada i sense recursos. I desde aquesta situació la universitat pública ha de fer front a la covid. El resultat? La comunitat universitària en surt esquitxada. Manca de preparació, escletxa digital, poca presencialitat… En definitiva, una clara retallada en matèria de qualitat educativa.

I arribat aquest punt, no ens sorprèn que Generalitat demani a les universitats que prescindeixin de la presencialitat. Que culpin a la presencialitat dels problemes que ells no volen afrontar: manca de professorat, transport públic vessat de gent, precarietat laboral juvenil… El problema no és la presencialitat. El problema és que heu construït un sistema públic dèbil, el problema és que no us ha importat generar una crisi educativa.

I a una educació pública mercantilitzada hi hem arribat repressió. Les estudiants hem plantat cara a totes les ofensives neoliberals, i la resposta de les elits econòmiques i polítiques s’ha basat en cops de porra i processos judicials. Malgrat la repressió, les estudiants no defallim, seguim organitzades a les assemblees de facultat per defensar la universitat pública. El dimecres 21, és el nostre torn, doctorands, professores i estudiants anem a la vaga. Combatem la crisi educativa.

• Conciliació laboral i acadèmica
• COVID: manca de presencialitat, escletxa digital, manca de preparació, qualitat educativa.
• Repressió i lligar amb organització.
• Mesura mediàtica