S’apropa el 8 de març, dia en què els carrers es tenyeixen de lila i la lluita contra el patriarcat s’estén arreu dels Països Catalans. Tot i això, veiem any rere any com tant aquesta diada feminista com la resta són assumides per les institucions, fent que aquestes s’apropiïn de la lluita, institucionalitzant un moviment amb potencial revolucionari.
En quin context ens trobem?
El 8M arriba en un context de crisi capitalista i augment del feixisme, tant als carrers com a les aules. Al llarg dels últims mesos hem vist com cada vegada creix més el discurs de l’antifeminisme com a oposició al moviment feminista i les seves teories, sobretot basant-se en l’argumentació que el feminisme és un moviment hostil pels homes. Aquestes idees es van començar a socialitzar en l’últim cicle polític i cada vegada l’ofensiva que suposa cap a les dones de classe treballadora és superior, posant en perill els avenços guanyats pel moviment feminista en els últims anys.
L’educació en una societat patriarcal
En aquest moment de confrontació, amb el feminisme al centre de la disputa, és evident com les universitats i els centres educatius no romanen a l’alienació d’aquest debat. Per això les estudiants, i la societat en general, hem d’estar preparades per fer-hi front.
El sistema educatiu és un reflex directe de la societat i, per tant, de les estructures i lògiques del sistema capitalista i patriarcal en què vivim. Dins les aules es reprodueixen i es perpetuen les desigualtats i opressions que es donen al carrer, fent que aquestes esdevinguin escenaris on s’expressen les mateixes violències estructurals. En aquest context, el sistema educatiu s’impregna de les lògiques patriarcals que sostenen la jerarquia de gènere i el poder masculí, la qual cosa es tradueix en situacions de violència masclista, assetjament sexual i discriminació per raó de gènere o identitat sexual. Lluny de ser espais segurs per a tot l’alumnat, els centres educatius poden ser entorns hostils on aquestes violències s’expressen de manera quotidiana i sistemàtica.
Els centres educatius és on els discursos antifeministes i el masclisme tenen total impunitat per seguir creixent i difonent el seu discurs d’odi; això es materialitza des dels micromasclismes i la constant discriminació i assetjament per raó de gènere o identitat sexual que es pateix a les aules fins a la violència institucional que exerceixen les diferents universitats i centres educatius a l’hora d’encobrir professors agressors i silenciant les víctimes.
Davant d’aquesta situació, les dones i identitats dissidents ens veiem obligades a enfrontar-nos diàriament a l’assetjament sexual, psicològic i físic dins i fora de les aules, si no que també han d’enfrontar-se a la manca de suport institucional per denunciar i erradicar aquestes violències. Les respostes que ofereixen les institucions educatives són sovint insuficients, tardanes o inexistents, deixant les víctimes en una situació de desemparament.
Aules segures i propostes per una societat feminista
En aquest context cada vegada més és necessari la creació d’espais segurs dins dels centres educatius per a fer front al sistema capitalista patriarcal que ens oprimeix des de les aules fins a tots els racons de la societat. Aquests espais han de ser eines per a l’empoderament col·lectiu, on les dones puguem organitzar-nos, compartir experiències i articular una resposta contundent contra els discursos reaccionaris i d’odi que es reprodueixen a les institucions educatives, sovint sota la complicitat silenciosa del sistema.
És imprescindible organitzar-nos com a feministes i com a estudiants per avançar cap a un model educatiu que no només qüestioni el patriarcat, sinó que també faci front al capitalisme, al racisme i a totes les altres formes emmarcades en aquest sistema. Només a través de la lluita col·lectiva podrem desmantellar les estructures de poder que mantenen el masclisme dins i fora de les aules. També cal denunciar la criminalització del moviment feminista i com aquest cada cop s’està intentant institucionalitzar. D’altra banda, també és necessari assenyalar a l’extrema dreta i altres forces reaccionàries, que utilitzen l’educació com una eina per perpetuar la seva agenda de repressió i desigualtat.
Cal treballar per la creació d’espais segurs dins dels centres educatius, per una educació al servei de les classes populars, una educació crítica i transformadora que formi persones conscients i disposades a construir una educació feminista, lliure de violència masclista i discursos d’odi i reaccionaris.
Com a poble mai ens podrem alliberar si no ens alliberem com a classe treballadora, igual que no serem lliures si no ens alliberem del patriarcat. Així mateix, cal tombar el règim capitalista i patriarcal, perquè les aules no seran mai espais segurs mentre hi hagi discriminació i violència masclista.