Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) fem aquest document per a explicar com han de proseguir les estudiants d’un centre perquè es puguin adherir a una vaga del SEPC. No sols això, sinó que aquest document també recull una bateria de propostes d’acció política a realitzar previ a una jornada de vaga, com també durant el mateix dia.
És a dir, es tracta d’un document complert on trobar informació tan logística com pràctica, un recurs que ha de ser de màxima utilitat per les estudiants de secundària d’arreu dels Països Catalans.
- Com convocar la vaga al teu centre
Primer de tot, cal anar a la Direcció del vostre centre i demanar quins són els procediments del centre per convocar una vaga i tenir-los molt en compte per tal d’assegurar el seguiment per part de les estudiants. Tots els centres estan obligats a tenir una normativa interna que ho reguli, ja que això està regulat en diferents lleis estatals. És possible que us demanin fer-ho amb dies d’antelació, recollir firmes entre l’alumnat, parlar amb delegats…
A Direcció, s’ha de mostrar la convocatòria oficial de vaga. Serveix qualsevol convocatòria pública de la vaga, des dels cartells de les xarxes socials fins a l’entrada de la pàgina web del Sindicat. En principi també hauria d’haver arribat un correu a tots els centres educatius públics d’ESO, Batxillerat o Formació Professional. Encara que totes elles tinguin legalment la mateixa validesa, hi ha certa tendència a confiar més en la web o en el correu.
Quan es convoca una vaga és possible que sorgeixin problemàtiques, tensions o que se’ns intenti dificultar l’organització d’aquesta, especialment per part de professors i equips directius. A l’annex d’aquest document adjuntem un recull de les normatives legals que amparen l’exercici dels nostres drets al voltant de les vagues per tal de tenir-los presents en cas que s’intenti restringir el dret de vaga per part de professorat o centre educatiu.
Per qualsevol problema pel que fa la convocatòria de vaga o la realització d’activitat política associada a aquesta (passa-classes, encartellades, manifestacions, convocatòries, etc) poseu-vos en contacte amb el SEPC a través de xarxes socials o el correu.
Com s’esmenta a la introducció, aquest document també té per objectiu recollir una bateria d’acció política a realitzar en cada centre per tal d’aterrar localment la convocatòria de la vaga. En definitiva, exposar diferents recursos que es poden dur a terme a l’hora de fer acció política, tan el dia de la vaga, com en les jornades prèvies a aquesta, per assegurar que aquesta és una jornada de denúncia i lluita.
No obstant, cal tenir en compte que cada centre i cada localitat té un context diferent i també cada convocatòria de vaga presenta les seves casuístiques particulars, de manera que les propostes que es proporcionen en aquest document s’han de valorar en cada cas concret.
2. Què fer prèviament a una jornada de vaga
El SEPC som un sindicat que es caracteritza per l’acció política que duem a terme al llarg de tot el curs, de forma constant i continuada. Això vol dir que no utilitzem mai l’eina de la vaga de forma incoherent i aleatòria. De forma prèvia a la vaga, s’ha de fer tasca de socialització del problema sobre el qual ens manifestem o reivindiquem una protesta. No només és important que l’estudiantat conegui els motius de la vaga sinó que l’objectiu és que tothom sigui conscient de les problemàtiques que ens envolten i vulguem mobilitzar-nos per aconseguir canvis.
Per tant, és important haver dut a terme la tasca de socialització perquè les estudiants del centre es vulguin adherir a la vaga. A continuació, proposem algunes iniciatives que es poden realitzar com a tasques prèvies a una vaga per donar a conèixer la situació sobre la qual protestem i es pugui cridar a l’estudiantat a la reivindicació de la mateixa causa. Aquestes propostes poden ser realitzades tan per qui es troba organitzat en el SEPC, com per aquell estudiantat que vol donar a conèixer el sentit de la vaga tot i no disposar de representació sindical en el seu centre.
- Llegides del manifest i comunicats del SEPC convocant la vaga, exposant-ne els motius o difonent el nostre discurs al respecte.
- Passaclasses amb l’objectiu de socialitzar el nostre discurs d’entre les estudiants i aconseguir que es sumin a la jornada.
- Piquets informatius per a explicar els motius pels qual el SEPC anem a la vaga.
- Convocatòria a l’hora del pati per a fer pancartes i penjar-les o per a dur-les el dia de la vaga a la manifestació.
- Encartellar amb el material gràfic de la convocatòria al teu centre o centres propers.
- Xerrades o actes respecte la problemàtica que és motiu de vaga.
- Què fer durant una jornada de vaga
Com ja s’ha mencionat en el punt anterior, l’acció política que duem a terme com a sindicat és al llarg del curs i no únicament els dies de vaga. Tot i això, el dia de vaga pot constituir un punt àlgid d’activitat política en els instituts, barris, pobles, ciutats.
Per això, per convertir aquesta jornada en un veritable dia de lluita i que no passi de forma indiferent, una vaga ha de generar mobilització, i aquesta pot prendre les formes següents, que animem a organitzar des de tots els centres educatius dels PPCC:
- Fer piquets informatius a l’entrada dels centres exposant els motius de la vaga.
- Aturar les classes al centre, en cas que hi hagi estudiantat que no estigui seguint la vaga o se’ls hagi prohibit pel fet de no tenir l’edat mínima per poder-s’hi unir. Durant aquesta aturada de classes es pot fer una concentració al pati, llegir un manifest i fer algun tipus de performance, per exemple.
- Organitzar un bloc estudiantil que avanci des d’un centre educatiu a la concentració que s’hagi convocat a la localitat. Es pot fer prèviament un taller de pancartes i després dirigir-se conjuntament amb la resta d’estudiantat mobilitzat cap a la concentració.
- Fer una manifestació o concentració al poble o ciutat on es trobi el centre educatiu. En cas que les concentracions no estiguin convocades en el teu poble o ciutat, l’estudiantat del centre en vaga pot convocar-ne una. En aquest cas, es pot pensar un recorregut que passi per llocs d’interès o que tinguin un sentit per la reivindicació de la jornada i, a l’acabar-lo, fer una llegida de manifest.
Finalment, recordar que qualsevol dubte que tingueu respecte la convocatòria d’una vaga, les accions a dur a terme per a preparar aquesta o per a la mateixa jornada, o si teniu voluntat de sindicar-vos i organitzar-vos al nostre Sindicat ens podeu contactar mitjançant les nostres xarxes socials o el web del SEPC.
4. Annexos
Els següents articles estan extrets de la Ley Organica del Derecho a la Educación (LODE) amb les modificacions pertinents segons la Ley Organica de Modificación de la Ley Organica de Educación (LOMLOE) i les lleis d’educació -en cas d’existir- de les Comunitats Autònomes dels Països Catalans sota administració de l’Estat Espanyol. A destacar que en alguns casos les normatives autonòmiques seran redundants amb les Estatals. Afegim les dues per tenir la màxima informació disponible.
LODE amb LOMLOE:
· Article 7 – Dret a l’associació dels alumnes
1. Los alumnos podrán asociarse, en función de su edad, creando organizaciones de acuerdo con la Ley y con las normas que, en su caso, reglamentariamente se establezcan.
- Las Administraciones educativas favorecerán el ejercicio del derecho de asociación de los alumnos y alumnas, así como la formación de federaciones y confederaciones.
És a dir, que tot alumne té el dret a associar-se lliurement i les Administracions educatives tenen el deure d’afavorir l’exercici d’aquest dret. És a dir, que no únicament no ens poden reprimir ni dificultar la tasca d’organitzar-nos en el SEPC, sinó que a més ho han de facilitar. Evidentment, posar traves a l’organització d’una vaga (per exemple impedint fer passa-classes) és dificultar aquesta tasca.
- Article 8- Dret a reunió
Se garantiza en los centros docentes el derecho de reunión de los profesores, personal de administración y de servicios, padres de alumnos y alumnos, cuyo ejercicio se facilitará de acuerdo con la legislación vigente y teniendo en cuenta el normal desarrollo de las actividades docentes. A fin de estimular el ejercicio efectivo de la participación del alumnado en los centros educativos y facilitar su derecho de reunión, los centros educativos establecerán, al elaborar sus normas de organización y funcionamiento, las condiciones en las que sus alumnos y alumnas pueden ejercer este derecho. En los términos que establezcan las Administraciones educativas, las decisiones colectivas que adopte el alumnado, a partir del tercer curso de educación secundaria obligatoria, con respecto a la asistencia a clase no tendrán la consideración de faltas de conducta ni serán objeto de sanción, cuando estas hayan sido resultado del ejercicio del derecho de reunión y sean comunicadas previamente a la dirección del centro.
Això vol dir, fonamentalment, que tenim dret a vaga. La qüestió és que legalment no ens la poden reconèixer com a vaga perquè aquest implica altres qüestions relacionades amb el món laboral (retribucions econòmiques, serveis mínims, organització sindical formal, etc). Per tant, legalment s’ha de prendre un altre nom, en aquest cas, “dret a
reunió”.
Bàsicament, aquest article està dient que tenim dret a assistir a convocatòries de qualsevol tipus, siguin concentracions, manifestacions o vagues. Per tant, s’ha de respectar l’exercici d’aquest dret encara que impliqui la manca d’assistència a classe, que sempre es podrà justificar segons les normatives que els centres estan obligats a tenir. Per aquest motiu és important conèixer i seguir bé les normatives dels centres.
LEC – Llei d’Educació de Catalunya
· Article 21 – Drets dels alumnes
2. Els alumnes, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l’Estatut i la regulació orgànica del dret a l’educació, tenen dret a: […]
d) Rebre una valoració objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrés personal.
l) Reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislació vigent.
Destaquem aquest article perquè, a part de ser redundant amb el que ja contempla la LODE+LOMLOE, també pot ser útil l’apartat b) on es sentencia que la valoració (avaluació) dels alumnes ha de ser objectiva i se’ns ha d’informar dels criteris que s’han seguit. Així, doncs, en cap cas ens pot afectar negativament en l’avaluació ni
l’organització ni la participació en vagues, manifestacions o qualsevol activitat poítica, tal com recullen els drets de reunió i associació.
LEIB – Llei d’Educació de les Illes Balears
· Article 51 – Drets dels alumnes
1. Són drets i llibertats de l’alumnat en l’àmbit educatiu els següents:
- b) L’avaluació objectiva del seu rendiment escolar, esforç i progrés, i el dret a ser informat dels criteris i procediments
d’avaluació. - j) La llibertat d’expressió i d’associació, així com de reunió, el respecte a la seva llibertat de consciència i a les seves
conviccions religioses i morals.
Destaquem aquest article perquè, a part de ser redundant amb el que ja contempla la LODE+LOMLOE, també pot ser útil l’apartat b) on es sentencia que la valoració (avaluació) dels alumnes ha de ser objectiva i se’ns ha d’informar dels criteris que s’han seguit. Així, doncs, en cap cas ens pot afectar negativament en l’avaluació ni l’organització ni la participació en vagues, manifestacions o qualsevol activitat poítica, tal com recullen els drets de reunió i associació. Pel que fa el j), tan sols aclarir que “conviccions morals” inclou creences polítiques.
- Article 66 – Associacions d’alumnes
1. L’Administració educativa ha de fomentar la creació i el desenvolupament d’associacions, federacions i confederacions
d’associacions d’alumnes.
2. L’alumnat dels centres educatius pot associar-se, d’acord amb la seva edat i l’etapa educativa que cursi, en els termes prevists en les normes legals i reglamentàries que regulin aquestes associacions. Així mateix, pot constituir associacions segons el que disposen les lleis que regulen el dret d’associació i la protecció jurídica del menor.
Cas particular del País Valencià
Actualment, el País Valencià no compta amb una llei pròpia que reguli el sistema educatiu en el seu conjunt, sinó que parteix de la LODE+LOMLOE i a partir d’aquí té competències per elaborar Lleis i Decrets concrets sobre qüestions que siguin de la seva competència (per exemple, l’ús i ensenyament del valencià). Per tant, no hi ha normativa autonòmica pel que fa els drets i deures de l’alumnat, de manera que cal agafar-se a les de la Llei d’Educació de l’Estat Espanyol.
