El passat dimarts es feien públics els resultats de les proves PISA, unes proves promogudes per l’OCDE que avaluen les habilitats i coneixements dels estudiants de 15 anys en tres àmbits de competència: lectora, matemàtica i científica.
Si bé aquestes proves no avaluen de forma integral els coneixements adquirits per l’alumnat a aquesta edat i estan sobretot enfocades a veure com de preparats estan els individus pel mercat –recordem que les promou l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics–, sí que mostren indicadors de la salut de l’educació. I els Països Catalans fracassen estrepitosament.
Els resultats als Països Catalans són els resultats d’anys de desinversió, anys d’infrafinançament, anys de segregació escolar. Anys de ràtios elevadíssimes, anys de privatització i de desmantellament del sistema públic.
Aquests resultats han evidenciat com en un sistema en crisi, la socialdemocràcia es mostra del tot incapaç per articular una proposta educativa verdaderament pública i popular. En un sistema orientat als capritxos del capital, l’educació només té interès per la classe política dominant per proveir mà d’obra barata i disciplinar l’estudiantat de classe treballadora sota ideals burgesos.
Això explica que en les darreres grans crisis econòmiques –com a més destacables, la de 2008 i la de la Covid-19– s’hagi girat la cara a les mancances que tenen les aules, que porten sent denunciades d’ençà de fa molts anys per part del personal docent i el mateix alumnat. Les proves PISA han acabat de destapar la gestió deficient que s’ha fet del sistema educatiu els darrers anys.
Particularment, ha sigut notòria la reacció del Departament d’Educació del Govern de la Generalitat de Catalunya, que sorprès per haver quedat a l’estacada s’ha afanyat a depurar responsabilitats. I de nou, en un context on l’extrema dreta agafa força, el boc expiatori és l’estudiantat nouvingut: “Els pèssims resultats són conseqüència directa de la sobrerepresentació de població immigrada a les proves.”
El Govern ha tingut el desvergonyiment d’atribuir-los la responsabilitat dels mals resultats, si bé les proves mostren com el descens de nivell és generalitzat entre tot l’estudiantat. Aquesta acusació xenòfoba del Govern en cap cas ataca l’arrel del problema, i només serveix per alimentar els discursos de l’extrema dreta que planen sobre els nostres carrers, i que s’aferren al que sigui per atacar la població racialitzada.
L’exconsellera d’Educació Irene Rigau, exconsellera d’Educació, deia aquesta setmana que “La sostenibilitat, el canvi climàtic, el feminisme… tot això està molt bé, però resulta que si ho hem d’anar traient d’hores de llengua i matemàtiques, no anem bé”. De nou, crítiques a nivell cosmètic per amagar una realitat estructural molt més profunda: el profund infrafinançament i l’altíssima segregació escolar, però també la poca aposta per l’ús del català com a llengua vehicular en l’educació i les condicions econòmiques dels estudiants. Mentre les institucions educatives dels Països Catalans facin cas omís dels factors condicionants que expliquen aquests resultats, la situació continuarà empitjorant.
La solució, però, no passa per un simple augment del pressupost educatiu. Passa per una aposta decidida per una educació pública i popular, exclusivament en català, que acabi amb la segregació i sigui decididament integradora. I aquesta és una recepta que els governs català, valencià i illenc no poden proporcionar amb les fórmules de la socialdemocràcia i el liberalisme. Només acabant amb l’opressió social, nacional i de gènere que patim al conjunt dels Països Catalans avançarem tenaçment cap a una educació digna en una terra lliure. Avui i sempre, lluitem per la pública!