Plataforma per la Llengua i els sindicats SEPC, USTEC-STEs i Intersindical-CSC impulsen la campanya “No t’excusis!“ perquè els adults prenguin consciència del paper que tenen com a referents lingüístics davant d’infants i adolescents.
La campanya neix de la necessitat urgent d’estimular l’ús social del català entre els infants i els adolescents, que cada cop es relacionen més en castellà.
Al portal www.notexcusis.cat, tothom qui ho vulgui pot adherir-se a una carta oberta que retrata la gravetat de la situació i reclama canvis en els hàbits lingüístics dels sectors en contacte amb el jovent.
Plataforma per la Llengua i els sindicats SEPC, USTEC-STEs i Intersindical-CSC, s’han unit per impulsar la campanya “Tots som referents lingüístics. No t’excusis!“, una iniciativa que pretén renovar i enfortir el compromís amb el català dels sectors i persones que són especialment importants en la transmissió generacional de la llengua i de la consciència lingüística. Amb activitats i recursos adreçats a sectors específics, la campanya vol conscienciar els adults que les seves actituds lingüístiques tenen un efecte entre la població en edat escolar, que cada cop es relaciona més en castellà tant dins com fora dels centres educatius: als passadissos, al pati, a la pista esportiva, al carrer, a internet… Per revertir aquesta tendència, és imprescindible que els adults prediquin amb l’exemple i fomentin el català com a llengua vehicular en qualsevol context.
La iniciativa, que cercarà la implicació i el compromís del màxim nombre de persones, associacions i entitats possible, arrenca amb una carta oberta a la qual tothom pot adherir-se des del portal www.notexcusis.cat. A la primera part de l’escrit s’hi exposen dades que evidencien el baix ús del català entre els més joves i es fa una valoració sobre els resultats de la immersió lingüística, que està a punt de fer quaranta anys: “Aquest sistema ha acomplert majoritàriament el primer dels dos objectius pels quals va néixer: que en acabar l’etapa obligatòria tot l’alumnat català fos competent en les dues llengües oficials. Però ha oblidat el segon, tant o més important: que tots els futurs ciutadans del país, sense excepció, sentissin com a pròpia la llengua catalana, al marge dels orígens familiars.”
En segon terme, la carta oberta demana compromís i acció a aquells adults que, pel seu rol específic, són referents lingüístics per als infants i adolescents. En concret, durant tot el curs escolar, es donaran eines i s’organitzaran activitats adreçades a cinc sectors clau: el personal docent, els entrenadors esportius, els monitors de lleure i de menjador, les famílies i l’administració.
Segur que tenim una escola en català?
Dilluns 13 de setembre, amb l’arrencada del curs escolar, els quatre impulsors de la campanya “Tots som referents lingüístics. No t’excusis!” van engegar una encartellada general que pretén arribar progressivament a les 2.500 escoles i instituts públics de Catalunya. El cartell, amb el text “Segur que tenim una escola en català?” i un codi QR que porta al portal www.notexcusis.cat, ja s’ha penjat en una cinquantena de centres.
El matí del primer dia d’escola, les entitats també van penjar sis grans pancartes a diferents centres educatius del territori. A cada lona s’hi podia llegir una dada preocupant sobre l’ús social del català entre els menors d’edat. Per exemple, a les zones urbanes, només el 35% dels alumnes de primària es relacionen en català al pati. A secundària la xifra baixa fins al 14,6%. Aquestes dades pertanyen a un estudi fet per Plataforma per la Llengua l’any 2019, en el qual també es conclou que, a les zones urbanes considerades mixtes (bilingües), més d’un terç del personal docent s’adreça en castellà a l’alumnat.
La difusió de les fotografies d’aquestes pancartes, feta a través dels comptes de Twitter, Facebook i Instagram de la campanya, ha suscitat una reacció airada d’alguns partits, entitats i mitjans de comunicació del nacionalisme espanyol. A més, 3 de les 6 pancartes, que van ser penjades amb el permís dels centres educatius, han estat arrencades per activistes del supremacisme castellà.
Les entitats impulsores de la campanya no s’arronsaran davant d’aquells que demonitzen la voluntat d’un poble de revifar l’ús social de la llengua pròpia del seu territori, un ús que no ha parat de decréixer des que va començar la dictadura franquista.
