S’atansa el 8 de març, dia en què els carrers es tenyeixen de lila i la lluita envers el patriarcat s’estén arreu dels pobles i ciutats dels Països Catalans.
Tanmateix, any rere any veiem com mentre la institució s’apropia dels discursos feministes desposseint-los del seu component revolucionari, els discursos d’extrema-dreta augmenten i les agressions es perpetuen.
Contra les institucions – emmarcades en un sistema capitalista i patriarcal, i que instrumentalitzen i institucionalitzen un dia que hauria de ser de lluita-, les que lluitem constantment i no caiem en centrar el feminisme en un sol dia apostem per recuperar un Dia de la Dona Treballadora allunyat de la idea que esdevingui una festivitat.
Cal entendre que la violència que patim dia rere dia com a dones de classe treballadora ens posa en el centre del taulell, veient-nos obligades a viure opressió, assetjament i desigualtat en motiu del nostre gènere. Com a sindicat, som conscients de la forma que pren aquesta opressió en els centres educatius d’arreu: invisibilitzant les problemàtiques, blanquejant la violència sota el fals marc de l’efectivitat dels protocols institucionals, justificant les agressions perpetuades pel rol de poder inherent a la figura del professorat i ignorant uns discursos antifeministes i reaccionaris en auge.
I és que fa temps que denunciem les injustícies patriarcals donades i legitimades dins les aules. Fartes de la ineficàcia de qui se suposa que ha de vetllar per nosaltres, com a estudiants decidim dir prou i defensar-nos nosaltres, entre nosaltres. Ja no tolerarem més agressions ni encobriments, i demostrarem que contra el seu masclisme trobaran un moviment feminista organitzat i combatiu. Davant qualsevol agressió masclista dins o fora les aules, respondrem col·lectivament, portant la sororitat com a arma i com a escut, i sent conscients que entre totes, ho podem tot. Defensem doncs l’autodefensa feminista, basada en la lluita contra el sistema capitalista i patriarcal que exerceix violència i opressió sistemàticament, tot defugint d’entendre els diferents tipus de violència com a aïllades entre elles. En un context en què el feminisme combatiu i de classe és cada cop més perseguit i represaliat, s’evidencia que el feminisme útil és el que molesta, i tenim clar que no pararem de molestar fins transformar-ho tot.
Aquest 8 de març també posem sobre la taula que no tindria sentit pensar en el Dia de la Dona Treballadora sense entendre que les dones han passat abans per una escolarització que ha marcat la seva manera d’entendre el món i les seves relacions socials. L’educació exerceix, per tant, un paper fonamental en la societat, construint individus a base de la transmissió de coneixements, d’actituds, de valors i d’habilitats que no només ens permeten comprendre el món, sinó que haurien de ser eines necessàries per a convertir-nos en persones que desafien les desigualtats i busquen el canvi social.
En aquesta línia, l’educació també és víctima de les ofensives del món capitalista i masclista en el que vivim. És per això que els nombrosos casos d’agressions sexuals que es donen arreu dels Països Catalans, i que són una problemàtica estesa derivada del sistema patriarcal, requereixen d’una resposta conjunta. Cal que entenguem que les agressions i situacions masclistes i LGTB-fòbiques que es viuen en l’àmbit educatiu són només una part de la violència estructural del sistema capitalista i patriarcal.
El passat 14 de desembre, les estudiants vam dur la lluita de les aules als carrers en una vaga feminista que va recórrer els Països Catalans. Davant els nombrosos casos de professors agressors que van sortir a la llum i que encara no han sortit, i l’augment de l’antifeminisme a les aules i entre el jovent, l’objectiu de la vaga es centrava en assenyalar la problemàtica i sobretot a les institucions que la perpetuen. Alhora però, proposàvem posar sobre la taula un model coeducador que realment sigui capaç de crear unes aules segures i revolucioni l’educació, entenent que aquesta pot ser l’eina per abolir el patriarcat.
Com a estudiants, hem de lluitar per eliminar el masclisme dels carrers però també de les nostres aules. Cal que construïm espais sota un model coeducador que siguin segurs, amb un sistema educatiu que sigui horitzontal, que posi les cures per davant de tot, així com l’educació sexual i el respecte entre companyes, i que aconsegueixi abolir el patriarcat de l’educació. Tot això, però, només és possible amb l’organització de les estudiants, donada la ineficàcia de les institucions. Les xarxes de dones i d’identitats dissidents són indispensables per donar una resposta des del Moviment Estudiantil a les constants agressions que patim.
És per això que aquest 8 de març ens trobareu a cada centre i a cada campus, organitzant jornades de lluita arreu del país que evidenciïn i combatin el sistema patriarcal. Per fer front a la violència que patim dia rere dia: construïm la coeducació, encenem la flama!
