Vaga 12N. Som l’esperança del poble, organitzem les aules contra la seua misèria!

Desastres naturals com aquesta DANA no fan més que evidenciar la incipient emergència climàtica en què vivim. El blanquejament climàtic dels darrers governs “d’esquerres” juntament amb l’esforç negacionista constant de la dreta per l’eliminació de qualsevol mena de política i mesura ecologista, no fan més que agreujar el desastre. Amb propostes com l’ampliació del Port de València, la implantació de plaques fotovoltaiques massives o amb l’acolliment de macroesdeveniments constants, han condemnat el País Valencià al monocultiu turístic. Així doncs, no és casual que gran part dels habitatges afectats a l’Horta Sud estigueren construïts en zones inundables, com tampoc és casual que la classe treballadora hàgem estat les grans damnificades per aquesta DANA. Amb unes institucions que únicament busquen esprémer el màxim rèdit econòmic de la terra i la població, se’ns ha relegat a zones sense una planificació urbanística segura, i imminentment inundable, posant en risc les nostres vides i condemnant-nos a la inseguretat constant.

Seguidament, és més urgent que mai assenyalar el sistema criminal en què vivim; el sistema capitalista. No hi ha cap altre nom per un sistema que ens aboca a vides de misèria; que assassina centenars de treballadores que havien estat obligades a anar als seus llocs de feina fins i tot en alerta roja; que dona l’esquena a avisos constants d’organismes com l’AEMET només per mantenir l’engranatge del capitalisme en curs i que, en definitiva, ens ha abocat a perdre-ho tot. Som la classe treballadora qui hem de veure com, dia rere dia, es malbaraten els nostres impostos eliminant serveis bàsics com la Unitat Valenciana d’Emergències o retallant al màxim les places i els recursos dels Bombers. I som, una vegada més, la classe treballadora qui n’hem de pagar les conseqüències autoorganitzar-nos per fer front a aquest desastre. I és que el programa polític neoliberal dels darrers governs ha tingut com a objectiu clar desballestar i infrafinançar els serveis públics del País Valencià en benefici de les elits.

En aquesta mateixa línia, volem assenyalar el govern de la Generalitat Valenciana, encapçalada per Mazón, com a principal responsable. Un govern que, en la mateixa línia dels que l’han precedit, continua destruint el territori per intentar mantenir un desenvolupament capitalista infinit; o que en una situació d’emergència climàtica com la viscuda aquests dies als diferents territoris del País Valencià, és incapaç de donar una resposta a l’alçada.

A més a més, veiem com la patronal, en completa complicitat amb les institucions tant autonòmiques com estatals, forçava a la classe treballadora a anar als centres de treball, ignorant la seguretat de la vida de la ciutadania i posant-nos en situacions de perill en pro dels beneficis econòmics. Tot açò per no parar la cadena de producció ni els engranatges de la maquinària capitalista. Però aquesta situació no es va donar només durant les fortes tempestes i riuades, sinó que un cop acabat el temporal, les treballadores continuem veient-nos obligades a assistir als llocs de treball tot i haver patit grans pèrdues, sense poder assegurar-nos en molts casos accessibilitat a l’aigua, llum o habitatge ni altres condicions materials bàsiques per sobreviure.

Les responsabilitats de les institucions recauen tant al govern valencià com espanyol, ambdós encara ara més preocupats per repartir-se les responsabilitats polítiques que de posar fi a la situació d’emergència en què es troben molts municipis del País Valencià. No veiem cap proposta de mesura veritablement transformadora per pal·liar la situació catastròfica en què es troba el poble valencià d’accés a un habitatge, aliment o serveis públics. Més aviat al contrari, hem vist com les primeres ordres que es donaven als cossos d’emergència i seguretat anaven més enfocades als interessos dels empresaris, protegint espais comercials i fent tasques de neteja a locals de grans empreses.

En definitiva, la DANA només ha fet que destapar la realitat, les institucions i cossos de l’estat estan al servei de les empreses privades i el capital, la classe política és completament aliena a les necessitats de la classe treballadora, i el poble sols pot comptar amb el poble.

Però no podem perdre de vista com en els contextos d’emergència s’incrementen els discursos securiticistes, feixistes i la repressió. Veiem com la policia incrementa la presència als carrers per continuar defensant les grans empreses, com es desplega l’exèrcit en un exercici més propagandístic que pràctic, i com l’extrema dreta ha utilitzat aquest moment de crisi social per promoure discursos d’odi. Criminalitzant amb l’ajuda de la premsa sensacionalista aquelles persones que sense accés a recursos bàsics els buscaven entre runa a supermercats, desviant l’atenció dels veritables responsables de la tragèdia i tergiversant el relat per estendre discursos racistes i xenòfobs. Intenten infiltrar-se a l’esforç solidari organitzant recollides d’aliments des de locals de grups d’ultradreta i feixistes, aprofitant l’altaveu mediàtic per a fer propaganda política o convocar mobilitzacions. Fa dies que intenten dividir la classe treballadora i traient responsabilitats a polítics i empresaris. Com cada dia, però encara més en situacions d’emergència, és imprescindible no caure a la trampa de l’extrema dreta i aïllar-los.

Enfront d’aquesta situació, i recuperant la màxima que “sols el poble salva el poble” hem vist com la classe treballadora s’organitzava de forma autònoma per solucionar les negligències del govern, teixint una xarxa de solidaritat entre les afectades que ha demostrat altra vegada, que som la nostra classe la que movem el món. Enmig d’aquest esforç, la tasca dels Casals i Ateneus i de l’Esquerra Independentista ha estat cabdal per a l’organització de recollides de matèria, de brigades i de convocatòria de concentracions. Així doncs, l’estudiantat hem estat a peu de canó des del principi, participant d’aquestes convocatòries i organitzant-nos també en brigades estudiantils i juvenils, que han partit des de València i Castelló per ajudar als pobles propers.

Però qualsevol esforç és poc en una situació com l’actual i, per damunt de tot, mai podrem acceptar aquest desastre com a natural. Ni les negligències del govern com un error. Prioritzar els beneficis del capital abans que la vida de la classe treballadora no és un error, és un assassinat. I amb aquesta vaga volem posar sobre la taula les següents demandes conjuntament amb la resta de la TEI:

1. Dimissió immediata del govern de Mazón i activació d’una acusació popular pels fets criminals.
2. Responsabilitats penals per a les empreses que van posar en risc la vida de les treballadores.
3. Fer públics tots els centres sanitaris i sociosanitaris de les comarques afectades.
4. Impost extraordinari a les rendes més altes i grans empreses per sufragar els danys econòmics i socials.
5. Reallotjament de les persones afectades sense cap cost, a través de l’expropiació d’habitatges buits i dels pisos turístics.
6. Decreixement del turisme massiu i aturar els macroprojectes en curs com l’ampliació del port de València.